13 d’abr. 2009

Destination: la Vall d'Uixó

No deixis créixer l'herba en el camí de l'amistat.

Plató


He passat unes pasqües diferents. Després d'anys de les més variades propostes i destinacions, he fet cap a un poble on no hi havia estat encara mai durant estes festes primaverals, la Vall. Fent un exercici de memòria recorde les pasqües, conegudes com la Setmana Santa pels fets que s'hi esdevingueren, a Moncofa, a un càmping de mala mort, quan contàvem amb quinze anys. Després d'allò vingué una altra cosa, no recorde quina, i després vingué de nou Moncofa, ara sí, amb pis, en unes pasqües on el més destacable fou conéixer que la combinació orxata+whisky no ens podia donar res de bo. Eren temps en els quals Coldplay eren jovenalla que començava (encara no havien començat a tirar pestes d'ells els gafapastes que ara els defenestren per la seua comercialitat).

Després d'allò vingueren els bojos anys universitaris, on les pasqües esdevingueren un reflex, ara ho veig, del que era el meu estat d'ànim i el meu camí. Així, al 2004 feia cap a Sallent, a un encontre de rojos llibertaris que ens imaginàvem que canviaríem i salvaríem la nostra gent, els nostres arbres, la nostra pàtria i el món. Després d'allò em vingué la primera pasqua on tenia carnet de conduir i era tot il·lusió en pujar muntanyes, fer-nos fotos en cims i cuinar spaghetti. Tot seguit, mentre em posava terriblement fondón, vingué la pasqua d'un xalet, vicis i coses com vore Buscando a Nemo de matinada (no diré en quines condicions). Després d'allò vaig tindre una pasqua en un poble de la Serra d'Espadà i l'any passat vaig començar a trobar-me amb mi mateix després d'anys buscant-me en una pasqua etílica a Orpesa o Cabanes (no recorde gaire coses, tret que vam jugar, i molt, al magnífic remake de Resident Evil).

Arribats a enguany he hagut d'assumir que sóc adult i que hi ha coses que no puc fer perquè els meus guanys no m'ho permeten. Davant una escampada en plan parelleta, ja sé que no són apegalosos, però no volia ser veleta, de les meues amistats més properes, no vaig fer cas dels seus cants de sirena que volien portar-me a la mar de Xilxes i vaig assumir passar enguany la pasqua a la vallera. Podia pensar, en un principi, que em trobaria amb un panorama dantesc. No fou així.

Primer de tot, este mes d'abril acabava de començar un nou treball: professor de valencià a Canal 9. Després del viatge cada dia a Burjassot arribava a casa i baixava a obrir el Casal Jaume I, on seguia en les meues obligacions com a tècnic, compaginant-ho amb la tasca docent. També hi havia altres menesters: sèries i perdre el temps em mantenien despert fins tard. Evidentment, estava cansat. I arribaren pasqües.

Arribaren pasqües i em volia morir, vaig vanagloriar-me d'haver escollit quedar-me a casa en festes. Les pasqües començaren amb l'exhibició culé davant del FC Bayern München, on vaig poder traure a relluir, en un territori amic com és el Tierraseca, tot el meu hooliganisme culé, davant la perplexitat de Jose, Enrique i de part del bar (al final ens miraven per preguntar si calia aplaudir o no). Tot seguit, el dijous amb el company Carles vaig gaudir d'una altra exhibició culé, en este cas davant el Baskonia, aka Tau, on la secció de bàsquet va aconseguir arribar a la desena Final Four de la història culé. Amb tot, els meus plantejaments de fer esport i començar a combatre les lorzes que incipientment amenaçaven la meua, cada vegada més, silueta corvada, quedaren desmoronats amb l'ajornament de l'excursió a la Nevera de Xòvar que tenia programada.

Ressignat per no haver pogut posar una mica de salut en les festes, el divendres vaig apropar-me a Cuba amb Enrique. Convidats per l'insigne Vicent Moliner a una vetllada on se'ns havia promés mojito i Pro, agafàrem la Perla Negra i vam baixar cap a Xilxes beach. Ni dones en bikini sobre patins, ni policia muntada en bicicletes, ni sol. Pluja, xiquets de catorze o menys anys i la tercera edat ens reberen en la pedania vallera de voramar. Amb tot, una vegada vam trobar el lloc, s'ho apanyàrem bé. I és que el mojito de Patri poca cosa pot envejar a cap altre del món. Boina al cap i en un ambient tropical, jocs de cartes i pro ompliren les hores de la nit. D'una nit que l'insigne Moliner no va poder gaudir, ateses complicacions que sol tindre en esdeveniments d'este tipus, i més en pasqua: la mona. Quant a moda, vaig prendre nota del que es portarà en vestits de nit: magnífic el pijama de Bernardo i els seus collons de no traure-se'l en totes les pasqües.

Dissabte fou dia de sopar xinés, FC Barcelona (no veig les ajudes arbitrals per cap lloc) i de Pro amb un grapat d'amics dels que han estat sempre. Com sóc pudorós, no comentaré res sobre el Pro i el que va passar o no aquella nit. Robo. El meu diumenge fou de relax, a la vesprada, em vaig trobar amb un amic, company i cap, de certa editorial, que em donà la mà 3o4 vegades. Quan baixava, amb un sol preciós que pintava els arbres i les muntanyes de colors amarants, per una estreta carretera que s'endinsa Serra d'Espadà endins i que tenia un plus de perillositat, plena de mig-ouets que envaïen el meu carril, una cridada em proposava de nou Pro a la nit. Sortosament podria descansar de Messi, Henry l'abuela i companyia (també d'imitar a Radomir Antic i Supergarcía) i gaudir d'una partida de Trivial per parelles on, tot s'ha de dir, el mèrit de la victòria del meu equip no va ser precisament meu, sinó d'un bloguer de Tuenti amb força nomenada. Vam guanyar, vam riure, vam tornar a casa. Era massa prompte per dormir. Vos recomane, i molt, que vegeu Californication. Em vaig adormir amb les ulleres posades, pel recel de no parar de mirar capítols.

M'he despertat amb la preparació de les classes pendents per a hui, la correcció d'unes redaccions esperant-me i un somriure. No m'he equivocat. Gràcies a tots per unes festes tan especials.

5 comentaris:

Javier Simón ha dit...

Jordi, m'ha agradat molt el teu blog, crec que amb el temps podré apendre de la teua forma de vore la vida.

Ara bé, no l'abandones.

Vinga cuidat.

PD:Sóc Javi Simón.

Jordi ha dit...

Hòstia, Javi. M'alegre de trobar-te per ací també. He de reconéixer que jo em vaig tragar tot l'últim test que vas fer al Tuenti... xD

Una abraçada i et pose a links!

Alae ha dit...

Jordi, jo et seguisc allà on escrigues!
Per cert, ja he vist 2 capítols de Californication. Bona recomanació, però de moment seguisc més enganxada a How I met your mother.

Olga Gargallo ha dit...

La Vall és una bona destinació. T'ho dic jo, que porte dèsset anys arribant-hi cada dia.

Flea ha dit...

Californication és ara per ara la PUTA SÈRIE!!! Tots som Hank Muddy!! m'encanta!!!