17 de maig 2009

Mancances

Seure en una taula al fons del bar, mirar al voltant. Esperar el somriure del cambrer que també és amic i que t'adones que és com a les pel·lícules i et diu ell la cervesa que vols. Esperar-la, sentir la seua fredor a les mans i començar a saborejar-la. Mirar de nou als costats i mirar-se l'hora, esperant les amistats. I sona música que t'agrada al bar. I els amics de tota la vida i els que has conegut fa poc, i tot en harmonia perfecta. I més somriures i jocs de mirades més tard, i paraules que no se senten i que s'escolten entre watts i watts. I espectacles i més somriures i córrer amunt i avall.

I arribar a casa i traure't la pintura per no tacar els llançols, mirar-te i reflexionar que què eres tu. Un instant de llucidesa abans que traure't les lentilles i l'efecte de la cervesa et facen tornar al teu món d'incertesa.

1 comentari:

Olga Gargallo ha dit...

La música parlava d'astronautes?

És el que té diumenge després d'un bon dissabte.

Besets.